Pàgina:Les dames d'Aragó (1908).djvu/23

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
23
Les dames d'Aragó

tenen de la virtut una idea equivocada, ascetica, i consideren virtuós an aquell que s consagra enterament a la contemplació, menysprea l món i els seus enci-

    estiguessen fins que plenament fos provehit sobre l bon estament, correcció e reformació del dit monestir. E com per exeguir la dita ordinació fossen anats a aquell lo Custodi de la Custodia dels fraremenors, ensemps ab los parents de les dites monges quen volien trer, vengueren algunes persones d'aquí, qui empatxaren e de fet contrastaren que les dites monges no fossen tretes, dienthi moltes paraules de gran sobreria, e qui sabien amanaçes, la qual cosa feren seguint en açò lo voler de la abadessa del dit monestir, qui axí com inobedient a sos maiors, e donant molt a ocasió e foment a les dites dissolucions, no volia que les dites monges ne fossen tretes. A les quals coses totes vos dit Veguer fos present, segons que s diu, qui, seguint lo voler dels dits contrastants, no volgués ne sabés dar aiuda e favor al dit Custodi, a qui s pertanyia ordonar e a vos exeguir les dites coses, perquè les dites monges son romases a perill en lo dit monestir, a gran culpa vostra. El dit Custodi, empatxat en ço que justament començava, no ha pogut més anant procehir en correcció e informació del monestir demont dit. D'on se segueix que la Abadessa e altres dones d'aquell, prenents espirit de elació, pus correcció no sen fa, continuen e continuaran lurs males obres e dissolucions. E ls seglars qui en açò caben, en qui ay tampoch se fa alguna correcció, faran pijor que no han acostumat, de les quals coses sots vosaltres tots dignes de gran reprehensió, punició e castich. On nòs volents en aytals coses, d'on Deus es offès, nòs poch preats, e la cosa publica lesa provehir jus-