cort e de la dita ciutat volgueren resemblar a aquelles dònes franceses qui eren vengudes, en anar en cos e stretes axí com elles, e a ballar tot jorn e a beure per los carrers, e anar cavalcant axí com a hom, e abraçar, e a besar los homens devant tothom tot jorn, e de cantar francès, gargolejant axí com fan les dònes generoses en França, e de parlar de amors e de motejar-se ab jovens a la llur manera...» [1]
No hi ha dubte que la pintura de l'Eximeniç es exagerada; però, per molt que rebaixem, sempre quedarà com a cosa certa l'influencia i el desenrotllament de la moda francesa i un estat de costums que preludiava l del Renaixement, que pera nosaltres comença, com a Italia, en el segle XVè.
Endemés, cal tenir present lo que diu l'Eximeniç, perquè l'introducció del luxe i de la moda extrangera causà molts disgustos als últims reis d'Aragó de la casa de Barcelona, com veurem més endavant;
- ↑ Id. id., fol. 41 v.º, col. i.º.
