Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
34
Sanpere i Miquel
sentí desgraciadament en Bernat Cabrera [1].
Marit i muller eren nascuts l'un per l'altre: dolents de cor, s'entenien admirablement quan se tractava de fer mal; politics en el sentit maquiavelic de la paraula, tot ho sacrificaven al déu Estat, o sia en profit d'ells [2].
- ↑ Capficat amb l'idea de demostrar que na Sibilia Fortiá no fou per part den Joan, a la mort den Pere III, objecte dels mals tractes de que parlen poetes i historiadors, la qual demostració faig en les planes 21 i següents de la meva obra Las costumbres catalanas en tiempo de Juan I, en la plana 20, on parlo de la perversa educació que en Pere donà al seu fill, a l'arribar al cas de la mort den Cabrera dic que «se debió á la influencia de na Fortia», quan s'ha de llegir de na Lionor. En la plana 24 torna l equivocació de nom, com errada filla de la primera.
- ↑ Pera fer-se carrec del caracter dolent den Pere transcriuré per primera vegada un document que l retrata de cos sencer.
Quan la sort afavoreix els condemnats a mort, fins la superstició ls ampara; però l rei Pere, prevenint el cas de la sort, manava que s guardès la presa pera l dia del sacrifici; més com que fins en el crim era petit, vol que del seu acte criminós se n'emporti un altre la culpa.
«Lo Rey.
»Governador: ja sabets com es de costum tots temps observat en nostra senyoria que en lo novell adveniment del Rey e de la Reyna es demanat e supplicat en gracia special en cascuna ciutat e loch notable que los preso-
