No citaré ls dicteris que per lo copiat ha merescut en Valla den Monfar i den Bofarull,—Historia de los Condes de Urgel (Barcelona, 1853), vol. II, pags.
219-20, i Historia crítica civil y eclesiástica de Cataluña (Barcelona, 1877), vol. V, pags. 8 i 9,—i demostraré amb documents que en Valla té raó a l'escriure lo que ha escrit i que s'han equivocat de mig a mig els que l'han atacat i denigrat.
En Pere III se casà amb na Sibilia Fortià, segons en Monfar, eldia 11 d'Octubre de 1377, i segons en Bofarull a ultima de 1379 (més endavant discuteixo i poso en clar aquest punt).
En l'Arxiu de la Corona d'Aragó, reg. l.278. fs. 75 i segs., se llegeix lo següent: «Memorial fet per lo senyor Rey e per la senyora Reyna d'açò que n Bernat Calopa haurà a dir per part lur, com Deus vulla que sia ab papa Clement.»
Se tracta en ell del matrimoni de la senyora infanta filla dels dits senyor e senyora, ab lo comte de Valoys, germà del Rey de França, o ab lo rey Lois de Napols».
I en un dels seus capitols diu: «E si venen a parlar de la edat de la senyora Infanta, pot dir que en lo X any de la sua edat».
Aquest memorial, com pot veure-s per la carta credencial enviada al Papa a favor den Calopa, es del 4 d'Abril de 1386 i datat a Barcelona.
Aixís, si l'infanta Isabel anava pels deu anys en 1386, senyal que va neixer en 1376, i si l casament den Pere i na Sibilia no va fer-se fins el 1377 o 1379, l'infanta Isabel nasqué fòra de matrimoni, i les relacions entre ells començaren en 1375.
Justificada la veritat, i justificat l'historiador Valla, no crec que aquest volgués dir, amb les seves darreres paraules, que l'infanta Isabel no era filla den Pere, sinó filla adulterina; perquè havent sigut engendrada en 1375 i no havent mort la reina Lionor fins el 20 d'Abril
