li que l'enganyaven els que li donessin a entendre que ell protegia na Constança; que aital dòna no era ni tant perfecta ni tant savia que meresqués esser amparada contra un tant perfet cavaller com era n'Huc de Caviley; que així mateix ho digui an aquest, i que, si l pot servir, que mani [1].
Amb aquesta carta l rei demostrava clarament la seva intervenció a favor de n'Huc, i el seu procurador Bernardí no deixaria d'explotar-la i fer-la valer davant del bisbe de Valencia, el qual, degut al parentiu, no sabia fer justicia com requeria l cas.
Fos que l'irregular situació de na Constança, que de fet havia sortit de la casa marital, l'exposava a l'ira del seu marit, o perquè allò que costa es la primera falta i perquè l'escandol sembla que té l'atractiu de l'abim, el cert es que na Constança fou acullida a casa den Martí, i que habitava i dormia aprop de
- ↑ Carta dada a Saragoça a 17 d'Abril de 1.381.—Arx. Cor. d'Aragó, reg. 1.272, fol. ii v.
