a Lupo de Gurrea, deplorant lo ocorregut i l'ofensa feta a l'Arquebisbe; escriu an en Martí com a cunyat [1]; i al primogenit en Joan, com governador general del regne, li prevé que l'assumpte toca als tribunals eclesiastics; que no s'hi fiqui, com no fos que la Comtessa de Luna li demanés seguretat pera sa filla, i que fins en aquest cas ho faci amb tot el mirament per no irritar l'Arquebisbe; i que per sobre de tot li demanava que treballés junt amb en Martí pera la concordia [2]. I al mateix arquebisbe li escrigué donant-li seguretats per part dels seus fills, de la correcció dels quals li responia [3].
Com se comprèn, l'assumpte, toqués a qui toqués, no podia resoldre-s sense que l rei abandonés del tot la seva intervenció an en Joan, a qui de dret pertanyia; però, donada la gran intimitat que hi havia entre ls dos infants, era de témer que en Joan no cedís a la pressió de l'afecte que sentia pel seu germà, al qual
