riosa l'havia d'aprofitar en Joan ja rei, i ho fou desde l'any 1387, pera conseguir una composta, destinada, després de tot, a restablir els prestigis del seu germà Marti. A més a més, s'ha de recordar que per aquests temps havia sigut ja candidat a la tiara en Benet de Luna, que havia contribuir no poc a l'exaltació del papa Climent VII, i es inutil dir que hem de creure que l cardenal Luna havia de treballar per treure dels compromisos i responsabilitats en que s trobessin els seus parents.
En fi, com conta en Zurita, en 1391 «se dió tambien sentencia de divorcio en la causa matrimonial que se trataba entre don Lope Jimenez de Urrea y dona Brianda de Luna, en la cual había entendido el Cardenal de Aragón, residiendo en su legacía; y despues se cometió por el papa Clemente a don Garcia Fernandez de Heredia, arzobispo de Zaragoza»,—desde 1386;—«y Juan de Subirats, obrero de la Seu de Zaragoza declaró que se separasen y don Lope pudiese casar con otra, y doña Brianda con otro; y quedó casada
