Pàgina:Llágrimes de una femella (1859).djvu/25

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
  Fuichca ó fas un desbarat!
Colau.  ¿Con que m'ahurtes el gos?
Pau.  ¡Sí!
Colau.  Yo t'acurtaré els pasos!
Pau.  Ya me va unflant masa el nasos,

con que aixina...

Colau.   Adios. (Amansanlo.)
Pau.  Adios. (Id.)
ESENA IX.
Pau y Maria á la pòrta.
Pau.  ¡Siñor! ¡Siñor! c'asó em pase

perque á la mehua costella
yo la vullc! una sentella
fen que enseguida m'abrase!
 (Repara en Maria que s'anat acostant
 d ell. Se dirichix á pegarli: de pron-
 te se conté y li diu.)
Ya deurá vosté saber.
despues de lo que ha pasat,
que ya pa sempre á acabat
de ser vosté ma muller. (Molt serio.)

Maria.  Estar deu vosté advertit,

ya que tan refórt hua pres,
que no me sin dona res
no tindrelo per marit.

Pau.  ¿Con que hua pres masa fórt?

Pos chica, en lo ca vist ara,
si les próbes no tocára
seria tocar á mórt!

Maria.  ¡A mórt! aixó si que no;

tóques un atre astrument
de córda y que no te vent,
y eixe es diu el violó.
Tú ahí fent el tio Diego
has ouit lo que han parlat:
pero no res has papat
perque estabes sort y sego.

Pau.  ¡Santo Dios! no ha vist descaro

mes tremendo ni mes grós!
¿Tindria yo els ulls al tós
que te tripes de negaro?

Obtingut de «https://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Pàgina:Llágrimes_de_una_femella_(1859).djvu/25&oldid=156890»