fora esplicar lo cúmul de pensaments que en aquell moment lo assaltaren.
¿Tornava ella? realment era culpable? no la havia trobada? ó si era aixís, que n' havia fet? si la duya, que li diria á ell, y ell que faria devant d' ella? Trémol y anguniós tenia la má á la barra de la porta sens esma de obrir: en Gayetá torná á trucar, y ell, sens gosar alsar los ulls de terra y batentli fortament lo cor, va obrir.
En Gayetá entrá portant son bastó al coll y ficat lo farsell que se n' havia endut, del mateix modo que 'l dia que se 'n va anar: derrera d' ell, ab pas indecís y tapantse la cara ab las mans, entrá la Francisqueta. En Gayetá s'assegué al ascó, mentres ella, que no gosá á entrar á la cuyna, s' havia quedat á un recó de la entrada ahont ni quasi hi arrivava la resplandor de la llar.
—Si tens lo sopar fet, Pere Anton, sopém, digué l' amo de la casa.
Son mosso tingué de apariarho tot com si cap dona hi hagués: soparen sens dir paraula; la maynadeta al veure la cara del seu pare, no gosava ni á respirar. Quan hagueren acabat, apagá bé 'ls tronchs de la llar despres de haverhi encés lo llum y, agafant á sos fillets, se 'n pujá deixantne un' altre á n' en Pere Anton. Quan eix se trová sol ab aquella á qui tant havia estimat y que tant mal pagá son amor, se li atansá; son cor bó y generós sentia mes compassió que odi y despreci per aquella desditxada, que aborrida del seu pare, anava á ser la befa y escarnin de aquell lloch.
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/11
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.