que la trobava en culpa, ara sí que podria matarla podent alegar un motiu pera ferho; y si era algun rich lo qui dins estava, ab quína alegría no l' esbossinaría dada la rabia que 'ls tenia, desde que s' havia entregat á sa mala vida. Mes sobte sentí uns grans plors, y la veu d' home que havia sentit, que deya ab veu dolsa y compasiva, clara y fervorosa:
—Corpus domini nostri Jesuchristi.
Sos ulls penetraren la llum; ell mitj aguantantse á las parets entrá: sa pobre esposa jeya en son llit sens forsas, mes resignada y tranquila; á son costat lo sacerdot li dirigia paraulas de consòl, al altre cantó de llit, dúas ó tres compassivas vehinas s' ajugavan las llágrimas, y als peus d' aquell, sos tres fills abrassats desconsoladament ploravan. Quan ell s'hi acostá, las tres criaturas s' apartaren repulsivament; ell llavoras conegué la diferencia ab que avans lo rebian sos fills, mes res digué y seguí atantsantse á sa esposa: las vehinas lo miraren ab mal ull, y lo sacerdot li digué:
—Deixeula morir ab pau.
Aquell cor endurit se conmogué, y 'ls bons instints que avans tenia se despertaren en son cor.
—¡Agneta, Agneta! digué, cubert son rostre de llágrimas.
Eixa lo mirá tristament, y mostrantli á sos fills:
—Tingas compassió d'ells, li digué, cúidals y edúcals com hauria fet jo si hagués viscut; no sias rigurós en sos defectes, ans bé, corretjéixlos
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/137
Aquesta pàgina ha estat validada.
