fant unas quantas estacas las plantá en duas fileras y una altre tercera al cap de vall, formant un clos, y lo cubrí per demunt de branca y fullaraca y se hi ficá adins pera no veure las lluminarias, y tot d' un plegat torná á sentir brandar las campanas, y mes s' entristí, perque ab sos sons ni en aquell lloch tenia repós. Y, sentat de cara la obertura que havia deixat en sa cabana, esguardava son remat que tranquilament á la mística claror de la lluna pastorava, quan de prompte una sombra 's dibuixá en sa llum pura, y una dona vestida de blanch atravessá ab lleugera planta per entre las ovellas: ell no la pogué veurer bé, mes s' aixecá promptament y sortí defora pera ovirarla: ja no hi era.
Y passá lo ensendemá y vingué 'l vespre, y lo pastor havia engrandit son reclós pera ficarhi son remat perque pór tenia que no habités per allí alguna bruixa y no 'ls fes mal, y quan fou nit li feu ficar y feu la senyal de la creu demunt del portal, y prop d' ell se sentá tenint derrera y separat d' ell á son remat, y tot d' un cop sentí brandar las campanas y ell s' entristí, y al mateix instant aparegué la dona blanca, y passá tan prop de sa cabana que lo mitj esglayá, tement bén bé que anava per sas ovellas, mes tampoch la pogué veure de cara.
Y lo ensendemá ell que feu una porta, y la signá ab una creu de fusta al seu demunt, y al ser al vespre la tancá, tenint ja son remat dintre, y sentat que fou sentí tot seguit lo nanch nanch de las campanas, y ell que plorá pensant ab sa aymada, mes al mateix instant aparegué
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/142
Aquesta pàgina ha estat revisada.
