Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/158

rents y coneguts y fins los inconeguts, s' arreplegavan prop d' ell pera escoltarlo.
—Lo trevall ennobleix, deya ell, esplicantlos los diversos arbitres y oficis de que tenia ell pochs ó molts coneixements; ab lo treball l' home 's fa gran y superior; se fa senyor de totas las cosas. Aixís veureu al ferrer doblegar lo ferro á son arbitre, com veureu al llenyater abatre al mes corpulent roure y á la centenaria alsina, al paleta alsar monuments mes alts que la mes enlayrada roca: ab lo trevall s' aviva la esmaginació, se robusteix lo cos que pren nova vida y animació esparramant per ell una dolsa alegría, un innefable benestar y una satisfacció de si mateix. Los hi parlava també d' aquellas costums que ell tant venerava, y ja vos podeu figurar si 'n tindria d' alegría al veures tant religiosament escollat. Molts d' ells volgueren apendre dels oficis que esplicava, y com es de suposar, no fou lo de fuster lo que mes se quedá enrera, puig los que á tal se dediquessen eran los que havian de fer las caixas pera lo nuviatje de su estimada, y per lo tant, fou l' ofici que ell se dedicá á ensenyar millor.
Al cap d' algun temps que allí habitava, ja hi tenia establertas fargas, quals guspiras se veyan brillar desde la terra y á las que 's dona lo nom de llamps.
—¿Veyeu? los deya ell; avans erau uns sers dels que cap cas se feya, y ara ab una sola guspira de la nostra farga, feu estremir á la terra y tremolar á sos poderosos habitants.
Hi havia molins quals ayguas recullidas en