La desgracia semblava que havia fet estatje en casa La-Baliarda de Bigas; en Pere, l' amo, feya moltas setmanas que estava malalt, y la seva dona, volent fer la feyna d' ell perque no 's quedessen després sense tenir de qué menjar, també havia enmalaltit: sa filla petita, de tres ó quatre anys, havia agafat febres, y pera cuidar á tants malalts, no quedavan sino un noy de vuyt y una noya de dotze anys.
Un diumenge de bon matí, tant, que encara 's veya la esmortuida llum de alguna estrella, vaig sortir de casa pera anar à missa primera que la diuhen á eixida de sol: al passar per derrera de casa en Jaumet, nebot seu, sortí est ab un rostre tan trist que 'm feu preguntarli que era lo que tenia.
—En Pere s' está morint, me digué; de bella nit han vingut á buscar á la mare.
Arrivarem a la Iglesia quan un hermós color de rosa y daurat nos anunciava la exida del rey dels astres. Quan lo senyor Rector hagué anunciat las festas y dit la pecadora, acte de con-
- ↑ Entre 'ls quentos d' en Trueba n' hi figura un que te 'l mateix argument y quasi 'l mateix desarrollo que la present narració. L' hi incluhim, empero, per tractarse d' un fet cert y contat del mateix modo que va succehir. Lo poble hont passá la escena aquí referida es lo de Bigas, en lo Vallés.
