gava.Quan la dama 'l vejé, llensá un crit, un crit inmens de joya, de felicitat y d' angunia.
—Artur, Artur, mon fill, mon fill amat!
Y caigué en los brassos d' ell, qui estrenyé contra son pit mil voltas aquella blanca, estimada y venerada testa que tants anys feya somniava sens arrivar may á trovar.
Quan despres de haverla besada y tinguda abrassada per llarga estona, la apartá de sí, aquella testa caygué enrera sense moviment.
Havia mort.
La dida del hereu dels Torrellas confessá sos crims. Fugitiva de sa terra ab son marit per la mala conducta d' aquest, trovaren amparo en l' antich casal de La Roca: quan son marit hagué comés lo robo de las joyas de Na Elionor, se 'n aná á la ermita del mont; assessiná al ermitá, y vestí sos hábits, sortint á la nit á fer sas correrías: uns quants homes de mala vida se juntaren ab ell, y ella, que tenia una boja passió per son marit, no tingué valor pera negarli lo que ell li manava, que era que li portés al fill dels senyors pera que d' eixa manera, si algun dia l' agafavan, los hi tornaría en cambi de la vida que li perdonessen. Quan aquella nit lo Senyor de La Roca, que era ab qui menos pensavan, se 'ls aparegué, trobantlos ab gran gatzara celebrant un robo quantiós, comés aquell dia, descubrint aixís sos malifets y la traició d' ella, no tingueren mes recurs que matarlo, mes al ferho, 'l senyor ferí mortalment al malfactor, y arrencá en la lluyta la arrecada de la orella
