Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/55

—Veyeu aquí baix del torrent y demunt d' una cosa blanquinosa que no son mes que unas inmensas rocas, una altra cosa alta y negrosa com la de dalt del turó?
—Ja ho veig.
—Donchs aixó son dos Castells ó duas casas senyorials; moltas ne veureu per aqueixos vols; no estan situadas al cim de altas montanyas com acostumavan á estar aquells, puig los senyors d' aqueixos casals eran uns petits senyors que tenian pocas terras; mes com l' ambició del home es gran y com que com mes se te, mes se vol, tots ells tenian gran enveja á aquells poderosos senyors que tenian feudos y castells capdals, y no podent ferlos la guerra, puig los haurian xafat com á formigas, la tenian sempre entre ells puig volian apoderarse lo un del de l' altre pera veure de engrandirse.
Dos senyors del casal del turó, ó sia los senyors de Bellpuig, tenian la guerra declarada ja de molts anys als amos del casal que haveu vist abatut demunt las rocas del torrent, y si be aquells tenian mes medis de defensa natural per tenir sa casa en las alturas, aqueixos eran d' una rassa de valents als que raras vegadas ningú vencia mes que fos ab sobradíssimas forsas. Veyent los del turó que jamay los podian vencer, irritats de la gran resistencia d' aquells, als que en un principi se cregueren que atacarlos y vencerlos era igual, s' irritaren tant y tant que alló que de primer era una mala volensa 's convertí luego en una encarnissada guerra de mort y d' estermini; jamay no 's donava cuar-