sevol altre, pero ab tot y aixó, seguia en lo poble sens que ja donés cap rahó del perque s' hi estava: molts deyan si seria que estava enamorat de la Francisqueta puig los dias de la festa major sempre hi havia ballat, y ara, passava á casa d' ella la major part del dia.
—Ay pobre Pere Anton! deyan algunas.
—Pot ser sí que 's pensa casarse ab un senyor, deyan altras, envejosas de la sort que podia tenir la Francisqueta.
Un capvespre se sentí al lluny lo só d' una trompa: los segadors tornavan. La alegría 's pintá en tots los rostres, las mares no dissimulavan lo goig de recobrar á sos fills, y las aymadas de aquestos anavan ab la orella atenta y 'l cap cot pera que no se 'ls veyés la alegre mitja rialla que la esperansa de reveurels feya dibuixar en sos llavis. La nit ja havia vingut á sobre, moltas portas estavan ja tancadas, quan de sobte 'l poble s' omplí d' una armonía bellíssima pera sos habitants; los segadors hi entravan duyent la joya al cor y 'ls diners á la butxaca.
Alegría, segadors;
veureu las voatras aymias
veureu 'l pare y la mare
y la casa ahont naixiau:
Alegría, segadors,
aquí 'l sol ja no fa por.
Totas las portas tornaren á obrirse y per ellas poch a poch anaren entrant los segadors. En Pere Anton passá per devant de casa 'l Gayetá y, ab molta estranyesa, trová la porta tancada: aná allavoras á veure la seva mare, la qual no volgué que aquella nit la passés á casa son amo,
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/8
Aquesta pàgina ha estat revisada.
