negun habit no podia eser quiti daquest turment ni daquestes plages, ni habit de monge, ni de barons ni de fembres, que tots no fossen sots plantats a aytals turmens; encara mes, aquels qui semblauen dignes per santetat, eren justiciats a aytals penes. E axi, aquesta anima, moll trebaylada per aytals turmens e per semblans, los quals auia longuament sosteguts, tornaues a si matexa e atorgaues esser digna e colpable de sofrir aytals penes. Mas *[f. 111] quan a lesguardament de Deu plac, nos sabe per qual orde ni per qual manera, eylas senti fores daquels turmens; empero ela sesia en tenebres e en ombra de mort, e con aqui ac .j. poc segut eyla uee denant si lo lum de uida, so es, langel qui dabans auia eyla aqui menada Eyla, empero, complida de tristicia e de dolor e damargor, dix al angel: «Ay, sener meu! ¿per que yo, mesquina, e sostenguts tans ni tan forts turmens ni tan aspres? ¿e on es asso quels sauis barons dien, que la terra era plena de la misericordia de Deu? ¿on es aquela misericordia ni aquela pietat? » E langel li respos, e dix li: Ay fila! moltes na enganats aquela sentencia mal entenens, cor Deus jassia que el sia misericordios empero el [el] es dretura, e ret sa justicia a cascu segons son *[b.] merit; e tu uerament per tos merits justament soffers aquests turmens, e lauors tu faras gracies a Deu con ueuras so que per misericordia de Deu te sera [per]donat apres aquests turmens. E si de tot te perdonas Deus ¿con fora dreturer? E si hom no ages temor de turmens ¿per que perdonara Deus? ¿E de que agren pahor aquels qui fan confessio, si Deus no temessen? Deus en[pero] per amor dasso qui ben sab a ordonar totes coses, en axi tempre justicia ab misericordia e misericordia ab justicia, que neguna
