menjades e moltes uilanes e sutzes paraules nauia axides; per lo nas, per molts delits quen auia auts en hodorar e en sentir de especies de mosquet e de flos que auien usat desordenadament; per los uls, per moltes falses ulades gaionies, en senblant que fet auien e uistes altres coses que ueura no degeren; per les mans, per molts palpas e toces en ires e abrasas et homisides e robaries e altres coses qui no eren bones hobres ne corteses; per los peus, a que auien coregut a balar e a luxuries e a altres males obres hon los peus portarien hom sauen; per los altres lochs per caseu podens entendre, *[f. 119 v] per moltes horens e leges e moltes dolcos e ples carnals que auen auts; recobrant molts fibles amargos, so es a saber, de aqueles coses que parien: que nous cuydats, so es, que infans perisen, que ans ho fayan calapets, e serpens, e escurpins, e uibres, e altres males cuques e afaram, molt cruels e enuirinats, e ab mals vechs e eugies, los quals sobre al que lo brapterien de fora se retorcien, e girauen e fiblauen lo cos don exien, axi com fan los cranchs con hom los toque. Encare mes, en los coses auia aguions, e ab ganxos enforcats axi com a ham de pascar, que nois lexauen de tot en tot nexer, per tal que puys se concolgasen e abastasen e scisclasen; e meniauen los e royen totes les polpes entro sus en los osos. Los crits e los plants que els fayen entro sus *[f. 120] al cel pujauen, hon sapiats que ten gran era lo tabustol el brogit e les ueus els udolamens de les animes catiues, que si sol los diables aguesen dels tanta de pieta com faria de coma j. gra de mostale, se seria a els molt; mas no digats que pietat naguesen, que ans los en crexia alegria, goig e gran pler. E con la anima ua [uee] tantes angoxes e tribulacions, tot porugament dix a langel: « Prech te, se-
