racles de nostre Senyhor, Sant Patrici troba la gent daquella terra aisi dura e saluatge com si fossen bestias, e mes hy molt gran treball e pena a les endoctrinar, e ensenyhar les e conuertir a la fe de nostre Senyhor Deu Jhesu Crist; he souyn los parlaua de las penas de infern e de la gloria de paradis per retornar los de las lus miseries he de los peccatz, e confirmar los en bona vida; mes tot asso no lus valia res, car ells dehien que non creurian res, si no que alcuns dells ho ve*[c.]hesen, so es assaber, la gloria dels bons he la dolor dels mals, ni no sen volian tenir per amanament de Sant Patrici, lo qual auia la intencio deues Deu: e per so lo bon prohom comensa a deiunar, he a vellar e a fer oracions a Deu molt deuotament, he molt daltres bens per la salut de las animes del poble. E nostre Senyhor ly appare ayssi com daltras veguades auia feyt, e ly dona lo libre dels euangelis he vn basto, que lo appellan lo basto de Jhesus, per so que ell lo dona a son seruidor, he en la sua vida meteyssa ne fa testimoni [que] com aquell basto e aquell libre es senyhal que ell es apostol de Yuernia. E apres nostre Senyhor lo mena en vn desert e ly mostra vna fossa fort escura, e nostre Senyhor ly dix que qui intraria de dins confes he peneden he pur de coratge seria quiti lo iorn natural de totz sos peccatz, he veguere los turments dels maluatz e los [goytz e la gloria] dels bons. E asso dix nostre Senyhor a Sant Patrici, e puis nostre Senyhor se desparti he lo prohom fu fort alegre de so que nostre Senyhor ly age dit quant ly age mostrada la fossa per que ell pogues conuertir las gens. E despuys ell fe comensar vna esglesia ben prop daquell loc, e mes hy vna canongie regular, e fe a la fossa bonas portes, he tota la ylla es closa de aygues de vn gran stany
