he me pregua que per res no hy volgues intrar en lo purgatori, dihent me moltz de perills he de scan- dols que son endevengutz a diuersos de dins lo purgatori, que eran perdutz; enquara mes me dehie totz los perills que sen podian seguir ny ysson, als quals yo respongui coma Deu me auia administrat, e ferme que iames noi layssaria ny no estaria de fer mon camy; he quant ell vi que de mon preposit nom podia moure, ell me dona tot lo endressament que poc, e dona me licencia de anar, he me confesse, he prengui de sa ma nostre Senyhor fort secretament, he dix me que dins la sempmana ell seria en vna vila appellada Dondela, he en ayssi ho fe. He yo de present parti dell, he men ane en la dita vila, he daqui trames al rey Irnel que era en la ciutat Darmas. Lo qual de fet me trames sal conduit he vn de sos caualles he vn missatger per conduir me fins que fos a ells. He lo dit archabisbe vengue al dit iorn he menaua be ab si cent homes darmas armatz a lur manera per acompanyhar me, e layssa me vn torchimant, cosi germa de Johan Talabot; he ab los cent homes darmes yo entre en la terra del Yrises, sa hon lo rey Irnel senyhoreiaua. E quant agui caualgat calquez sine millas en auant, los dits homes a caual no gosaren passar auant, car totz son grans enemitz; mas quez se restaren en vn pug, he yo prengui co*[d.]miat dells he ani auant. E apres que agui anada calque miga legua, trobe lo conestable del rey Isuel be ab cent homes caualles, ayssi meteys a la lur manera armatz, ab lo qual yo parli. He parti me dell entro que fuy al rey, lo qual me ha recullit be segons lur manera he me trames present de meniar, so es carn de bou, car ells no menian pa ny beuen vi, car non an; mes beuen aygua, e los grans senyhos beuen per noblesa let, e dalguns lo
