hy vullan intrar; he me digueren que renuncias ma intrada per purgar mos pecatz, e que me volgues metre en alguna religio per seruir los frares religioses ho esser religios, e no me volgues metre en tan gran perill. E feytes totes las ordinacions en la esglesia, com dessus es dit que Sanct Patrici ordena, tot asso feyt, ells ab totz los clercs que auer se pogue*[a5 ]ren daquella encontrada, tant gran mayti com poguerem cantem vna missa de requiem en aquell que intra dedins. E tot so que se apertenie ells feren. He yo estant a la esglesia yo parli ab hun nebot meu, fill de ma ssor, lo qual era del linatge de Sentellas, he era doctor, lo qual auia nom mossen Bernat de Sentellas; he ab dos fills meus dels quals lo maior auia nom Luys, e laltre Ramon; e ab ma companyha e seruidors, ells ayssi ordenauen de lur retorn, al cas que Deu fes sa voluntat de my: he doni a mossen Bernat Sentellas, mon nebot, mon testament, lo qual era sacrista da Mallorcha. He tot asso feyt, lo prior he los frares he lo senyhor de la Processio me demanaren que, al cas que moris, hont volia esser sosterrat; e yo respongui que la terra era lo sepulcre dels mortz, he que yo ho remetia a ells. E ab la processio ells me menaren a la porta del purgatori, he yo fehi aqui quatre canalles, dels quals los dos foren mos fills, he los altres dos foren vn angles, appellat mossen Thomas Agut, he laltre mossen Pere de Massa, del regna de Valencia. E apres cantaren las letanyhes, e me donaren de aygua senyhada, he lo prior vbri la porta e dix me aytals paraulas dauant tots aquells que aqui eran: «Veu vos assi lo loch hont voleu intrar e anar, mes si vos me voliau creure my he mon consell, vos von tornareu arrere, e emendareu en alcuna altra manera vostra vida en aquest mon, car moltz homes hy son
