Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/170

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


pens que lus mordian las venas e les arterias del coll, he per lo cos metian los caps dessus los pitz, e per lo pitz plantauen agullas; he ny auia daltres que sobre lur auian calapets e luherts cremans, ab lo morre lonc he agut, los trenquauen per lo mig lo pitz he los trahian lo cor del ventre. E aquestes gens fahian lo maior dol que podien, lo qual era molt terrible. E los dimonis corrien per lo mig de ells, que los batien e los turmentauen asprament. E aquell camp era tant lonc que hom non podia veure la fy, mas lanple del camp vi, he apres me digueren los dimonis: «Aquest turment suffriras tu sino ten tornas.» He yo non digui mot, e quant yo no volgui res fer, ells me volgueren turmentar e forsar; mes no pogueren, per lo nom de Jhesu Crist que yo digui, he fuy deliure de aquest perill encontinent.

Lo terç camp (Owein, 487). Mas los dimonis me menaren enquara en vn altre camp, hon nauia daquells que yo ne podia auer gran dol e gran congoyssa e pietat en mon cor: car tantes de gens hy auia que hom non las poguera contar. Les gens *[b.] iahian en terra, sobre menutz clauels, totz ardens, que los traucauen per tot lo cos talament que tot lo cos del cap entro als peus hom noy trobara loc hon hom pogues metre lo cap del dit petit que tot no fos traucat. E aquells semblauem [se planyien] coma gens que fossen prop de la mort, e ab gran pena podian formar lus veus enayssi com los altres. E vn vent ventaue tant fort, que los turmentaue totz quant los tocaua; e los turmens he los dimonis que eran aqui, e los batian fort e turmentauen tant cruelment, que home viuent no ho poria veure aytals turmens. Puys me digueren los dimonis: « Aquest turmen suffriras tu si no