Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/197

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Lo Prior demana en quina manera pot esser algun mal apres la sua mort, puys que en se vida se es confessat e ha pres los sagraments ecclesiastichs. Respos lespirit: « Algun mort pot esser mal en duas maneras: eternalment, axi com son los dampnats; temporalment, axi com son aquells qui en purgatori son punits, los quals son mals fins a cert temps; hon, sapiats com, per tal com yo he confessat e he rebuts los sagraments ecclesiastichs, no puch esser mal spirit eternalment, mas so mal temporalment quant a la mala pena, fins a tant que haure satisfet dels meus peccats confessats, car algun [apres] confessar e rebra los sagraments ecclesiastichs, sino exercita la penitencia en obra, alio que es lexat en la penitencia en aquest mon, sera suplit en lo purgatori. »

 Lo Prior demana si sabia ell algu esser dampnat o saluat. Respos lespirit: « Yo no he a dir a tu aquesta cosa, car tot spirit, stant *[f. 109] en purgatori, es dispositiuament bo, per ço com se dispon al subiran be eternal; per amor de asso, aytal spirit deu esser vertader, ço es, que deu dir veritat; mas nagun spirit aytal pena pora dir verament als homens de la saluacio o de la dampnacio dalgun, si ya no era stat en la vn loch e en laltre, ço es, en lo cel e en laltre, ço es, en infern, per veure quals [quants] e quals seran dampnats o saluats. E yo son lespirit de Guido, posat assi a pagar los meus mals, e ja may fuy en loch dels dampnats, car no son ne sere dampnat; semblantment, no puch encara puyar al çel, qui es lo loch dels saluats; donchs yo no puch vertaderament dir quals son dampnats ne quals son saluats. » Lo Prior, ab