cors de Jhesuchrist altrament, sino segons que, aquell jorn, lo hauia rebut combregant en la sua missa. Ladonchs lo Prior se trasque la capseta del seu si, e, tenint la en la sua ma, dix: « Si tu creus que aquest es lo precios cors de Jhesuchrist, e tots los spirits lo adoren e no poden resistir a la virtut de aquell, ara de present, en virtut de aquest precios cors de Jhesuchrist, yot man quem seguesques fins a la porta forane de aquest monastir o alberch. » Respos lespirit: « Volenterosament seguire yo lo meu senyor Jhesuchrist que tu tens ara en les tuas mans. » Ladonchs lo Prior comensa de anar suaument enuers la dita porta, anant primers en aquells dos frares seus, ab molts altres homens primers; e lo Prior, mirant se derrera, no veya que res lo seguis, sino que oyia hun so com si vna granera fos tirada o anas per lo pahiment de la cambra agranant. E com fos peruengut en lo loch hon la muller staua en la fenestra, part [defora] de aquella cambra, ella comensa fort a batre les dents, tremolant, e comensa a cridar, axi com a persona furiosa ho conturbada. A la qual corregueran tots, e sobtosament ya fou feta quax morta; e lo Prior, veent asso, tantost sen torna al sobre dit stabla ho banquet. E aquella bona dona, a cap de vn petit, enterrogal; stant tot hom en scilenci, crida alt e dix: « Senyor meu Jhesuchrist, quim has reemuda! ajudem en aquest trebayll e tribulacio. » La qual cosa oyda, lo Prior *[f. 117 v] interroga lespirit, en virtut de la passio de Jhesuchrist, que li digues per que la sua dona fore axi vexada e tribulada. Respos lespirit: «Ella sap la causa de la sua tristor. Demana ho a ella, si saber ho vols. » A la qual dix lo Prior: « O, bona dona! digues me la causa de la tua tristor. » La qual no li respos
