Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/214

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Lo Prior demana dient: « ¿Per que no es tu vengut e no has manifestat del teu estament a homes religiosos mes que a ta muller, com sia cosa certa que les personas religiosas sien en tots temps pus apertas e pus karitatiues e pus entenents en lo seruey de Deu ho diuinal? » Respos lespirit: « Yo, estant en lo mon, mes he amada me muller que tots quants religiosos hi hauia, e per asso son vengut primerament a ella; car com yo fos menat a la pena, yo pregui nostre Senyor Deu quem fes gracia que yo pugues entrar assi, e pogues manifestar a me muller lo perill esdeuenidor, per ques guardas e hi prouehis. E Deu ha atorgat a mi que yo la hage axi spaordida e conturbada, perço que ella nos perdés ne fos axi ponida en purgatori com yo son stat. »

 Lo Prior demana: « ¿Com pots parlar, que no hages bocha ne lenga, qui son instruments de parlar? » *[f. 118 v] Respos lespirit, que: « Axi com lo fuster ab la destral sta aparellat per tayllar cascun arbra, empero no pot esser asso aplicat al fuster sens ma del hom; axi com en aquesta vida no pot lom parlar sens lenga, e encare que hage lenga no pot per ella parlar, si ell dintra per virtut de la anima no hi sera dispost; e per tal, lo cors del hom no es sino instrument de la anima, empero la anima per si matexa ha totes les virtuts franchament, e per amor de asso no val res ço que tu suppons, ço es, que nagu no parla sens bocha e sens lenga. ¿E no saps tu que en la Sancta Scriptura se lig que Deu e los angels formauen veus sens lengas? Axi matex yo, spirit, parla per virtut del spirit e sens lenga. »