Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/228

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

tot divertit, no li torná resposta, sino que caminava anant tot pensatiu y enujat. Y lo Jove li torná á preguntar que era lo que tenia, y ahont anava, que si ell lo pogues ajudar en res, que li digues sos treballs, que ell li valdria y afavoriria. Ohint Pere Portes lo que li digue lo Jove, respongue dientli perque ó volia saber; que los treballs seus eran grans, que ell nois podia remediar, sino Deu del cel, que sab la veritat de las cosas. Li digue alesores lo Jove que no se espantas, que moltas vegadas permet Deu treballs á las personas per provarlas, y que quant mes afligidas pensan que estan sens remey y que Deu las ha dexadas del tot, pero ab tot proveheix Deu que sigan ajudadas y afavoridas de algunas personas, y los trau de treballs; y que tantas horas, tans remeys. Oyin Pere Portes las paraulas de dit Jove, sel mira á la cara, dientli: « Gentil home, molt jove sou per donar remey á mo[l]s mals y donar concells á mos treballs. ¿No sabeu vos que los concells, per acertarse, se han de pendrer de homens vells, sabis y experimentats en treballs y prosperitats, que agen vist y ohit y cercat lo mon, y que sapian que cosa es be y mal? Vos sou jove, y no teniu ditas cosas. » Respongue lo Jove: « Tot lo que vos diheu tinch jo, y encara molt mes; y no crech que ningun home nat en lo mon me avanse y me porte aventatge de lo que vos me aveu dit. » Y anant axis parlant, entraren en un cami fondo que va al lloch *[p. 450] o vila de Massanet.
 Dit Jove li digue, una y moltas vegadas, que no anas tant pensatiu, y aont anaba. Dit Pere Portes, ja enfadat, li digue: « Yo vas al lloch de Massanet » y quen volia fer ell. Aleshores dit Jove, que anava á cavall, li digue que ell tambe y anava, y que si