Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/235

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


7 rejoles de la paret, alsas desde las set fins a las 12; y que miras y cercas be, que alli trobaria un manual petit de firmas de actes, y que a las 27 fullas trobaria dit acte de devitori per lo qual acte estava condemnat en lo infern, per quant no lo asentá en lo marge de dit devitori, com tenia obligacio, per causa que se avia barellat en son pare, y per dita causa ó feu. Y, dient estas paraulas, digue Pere Portes: « Yo so, pues, en lo infern! » Y dient ó cridant alesores: « Jesus y Maria! nom desempareu! » Donaren grans crits los dimonis contra ell, sens ferli ningun dany.
 Alesores dit Pere Portes se gira y veu alguns doctors del Real Concell, los quals ell avia conegut molt be: y, entre altres, Miser Vbach, á Miser Puig y Miser Banach, y á mols altres, los quals, quant vivian, deyan que eran los deus de la terra.
 Despues Pere Portes mirá de la altra part, y veu molts notaris del Criminal, entre los quals veu lo notari que prengue la enquesta de Don Miquel Albert, lo qual cridava molt. Quant vivia deyan que avia fetas grans maldats en dit proces, contra lo dit Don Miquel Albert; y lo notari se deya Just.
 Despues Pere Portes se girá per altra part, y veu un tal Sarrell, de Tordera, gran amich seu quant vivia, *[p. 454] lo qual pasava grans torments; y veu molta gent, axi amichs com enemics, los quals eran mors molts añs avia, y alguns de ells que eran morts despues que ell avia èxit del lloch de Tordera.
 Estan axis Pere Portes espantat de lo que veya, senti un gran brugit, abalot y crits, y va veurer com portaven los dimonis la anima de un gran Cavaller, noble y ben anomenat, lo qual sempre tenia lladres y facinerosos en son castell y lloch; y, espantat de veurer aso, cridá: « Jesus y Maria, salvaume! »