ço Sent Patrici en aquel loch vna esglea edifica e
constroi, e ordona aqui canonges segons la regla
de Sent Agosti. La ffossa enperestis damunt dita,
ffora lo front de la esglesia oriental, dins bon mur
encloe, e portes, e baldes, e cadenes ab claus hi possa, per tal que negu, per son propi osament ho
mouiment, sol sens licencia aqui no intras; la clau
enperestis Sent Patrici liura al prior que be la
guardas.
E en temps de Sent Patrici molts entraren en la
dita ffossa, qui turmens ffers e grans penes no solament hauian vists, mas encara sostenguts, e que
hauian vists encara los goygs e los delits que auian
los beneuyrats. E los testimonis daquels qui hi entraren mana Sent Patrici que fossen escrits en la
dita esglesia, los testimonis dels quals gran ajuda e
gran comffermament donaren a la prehicacio de
Sent Patrici. E car aqui hom de peccats es purgat,
per ço aquel loch es apellat porgatori de Sent Patrici; lo loch en estirs daquella Eglesa Real es apellat. E lo comte ho nombre daquels que après la mort de Sent Patrici entraren en la ffossa mayor es estat
e entro al dia de huy es e perseuera.
Es enperestirs custum, que en aquel purgatori negu no entre si no de licencia de son bisbe, e que de francha volentat se penide de sos peccats, e que elige entrar en aquela fossa. Lo bisbe emperò pregue fort curosament aquel qui aqui volan entrar, que per res noy entre, e diuli encara que aqui molts hi entraren *[f. 16] e hi romangueren e lo cors e la anima [e] perderen; si per auentura aquel estara ferm en son proposit e que de tot en tot hi vol entrar, lo bisbe fali vnes letres, e ab aquelles letres tramet lo
Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/24
Aquesta pàgina ha estat revisada.
