Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/240

quan se encontran fan de la manera que veus de esgarreparse y pegarse. Y diu lo *[p. 456] pare al fill: « A, traidor! ¿no te havia jo manat y dit en mon testament que restituhises mos bens a las personas anomenadas y escritas de la mia ma en un llibre que tu tingueres y llegires? Si o hagueses fet, no serias asi, donanme penas y torment com me donas. » Responia lo fill: « O, pare malvat! ¿no teniau vos obligacio de restituhiro, pues o haviau mal guanyat y fetas las maldats, y no dexaro a mi que o fes? Vos, vos hagueseu fet frare, que no seriam asi vos y jo. Y axis vos sou la causa de tots nostres mals ¿aviau vos de refiar de mi, o traydor y mal home? ¿no sabiau que los que se refian de altres quedan enganyats? Per so es raho paguem los dos: vos perque foreu lo autor de la maldat, y jo per no obehirvos y no fer lo que vos me aviau dit y manat en vostre testament. »
Despues dit Pere Portes veu a Misser Franquesa, que fou del Real Concell, lo qual estava ab grans treballs, tant per lo que avia delinquit en son ofici, com tambe per ser causa de que no se efectua lo passar la sequia per la plana de Vrgell, [sabent y veyent que era convenient a la redempcio de tots los pobles de Catalunya; y que havent anat dit Franquesa a dita plana de Vrgell] y haver vistos los llochs per ahont avia de passar dita sequia, y haver fet pagar y composat los llochs per fer dita trasa y obras, se atura los diner[s] que avian aixit [exigit] y restarren per remuneracio del treball que ell y prengue.
Despues veu un Jutje que fou de reclam de la cort del Veguer de Barcelona, lo qual feu convenir que los diners dels deposits se depositasen en lo banch de Damia Puig-Gener, mercader, y dit Puig-