Christ reebuts per lo caualler, e gitada desús aygue beneyta, e a les oracions de tots se fos comanat, guarnit en son front e en sa cara del senyal de la creu, e dequeies coses que a el deuien esdeuenir amonestat, en la fossa entra; e començan nouela cauellarie, ardidament pensa de anar, confian en nostre Senyor. E, crexen les escuredats, en frot [fort] breu hora perd[r]e la lum de tota claradat; e com molt ach anat, dalaltra part lugor fort poqueleta comença apenes aparer; e apres dun poch de spay vn camp troba e .jª. sala. Lugor enperestirs aqui no era, sino aytal com aci pot hom voure, en iuern, apres del sol post. La sala entirs (?) paret no auia entegre, mas ab colones e ab archs poculluls de quada part constroyda, a manera de claustra de monges; e com entorn de la sala molt agues anat, marauellat de la gran bellea daquella, entra en aquella e ueela dins molt pus bella e pus mareuelosa. E asech se axi en aquela, e sigue .j. poch gitan los vuyllsça e la, e mareueyllan se del aparayllament e de la bellea daquella. E ueus .cccc. [aqui] .xv. barons, quax religioses e que en laltra dia seguessen rases les barbes e la corona, vestits de blanch, en la salla entraren e saludaren lo caueller en nom de nostre Senyor e asigueren se e tots los altres calaren. E vn daquels comença a parllar ab lo caualler, qui quaix prior e guiador parie dels altres, e dix li: « Beneyt sie nostre Senyor Deus sols *[f. 17] poderos, qui en lo teu cors bon proposit ha confermat: aquell si a el plau en tu vuylle acabar ço que ha començat. E car a porgatori es vengut, per tal que dels teus peccats sies purguat, per fina (?) força seras forçat, o que baronilment e fortment recombates e esties, ho per flaquea ho aulea, ço que Deus no vulla, la anima e lo cors perdes tant tost.
