Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/287

From Viquitexts
Jump to navigation Jump to search
Aquesta pàgina ha estat revisada.


siderés posada una coma, podría llegir-se, en efecte, que « en lo monestir de Clareuals vista fo » la visió de que va a tractar-se. No obstant, cal veure en el text llatí que la narració s'inicia ab aquest passatge: « Visa est namque ipsa visio millesimo centesimo quadragesimo nono ab incarnatione domini anno, qui est annus secundus Chunradi regis Romanrum expeditionis Hierosolimorum quique est quartus annus Eugenii pape II apostolatus, quo anno de Galliarum partibus Romam est reversus, Ipso etiam eodem anno Malachias Dunensis episcopus Hyberniensium legatus, cujus vita et doctrina tota occidentalis fulsit cclesia, Romam veniens in Claravalle defunctus est... » [1]. Es, per lo tant, un imperdonable desacert del copista l'haver relacionat el mot Visa del començament ab els darrers mots qu'hem copiat, in Claravalle defunctus est, y haver-ne fet La Visió de Clares Valls. Pot tenir molt bé això la culpa de que aquesta versió de la La Visió de Tunal no hagi estat coneguda més aviat y publicada.

 La Versió B fóra la més extensa de les tres versions, si no'ns fos pervinguda ab la mutilació de que s'ha donat compte. Bé es veritat que'ns quedaria a deure quasi totalment el pròleg, y encara en ell hi figura la data errada de 1248 (Ilb, 4) pera la època en que tingué lloch la Visió; emperò, en cambi, tradueix per extens els diàlegs entre Tundal (aquí, Gaudal) y l'àngel, a la fi de quiscún dels capítols que coneixem, y no omet pas els XXIX y XXV.

 Respecte la mutilació del ms. de Munich qui'ns conserva aquest text, se compendrà perfectament la bona intenció ab que fou feta si's repara en que afecta, de bones a primeres, al passatge qui en l'altra versió diu (lla, 542 y següents): «Aquesta es la pena dels monges e de les monges e dels canonges e dels altres religioses e dels clergues de santa església », etc. Naturalment que pera fer desaparèixer això bastava suprimir una sola fulla del còdiç, emperò's pot creure que les altres fulles del quadern s'estraviaríen com a conseqüència d'haver-se desbaratat el relligat després d'ésser arrencada la primera.

  1. Ed. Wagner; pàg. 4, línees 26 y següents