Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/339

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


» animo de purgar sus pecados y ver, de camino, si estaua » su Rey en carrera de saluacion; cuyo libro esta visto, exa» minado y aprouado por la santa Inquisicion de Portugal. »
 Els quatre darrers capítols del llibre són propriament la que hem qualificat de novela devota d'en Pérez de Montalvàn, constituida per la narració de la vida del cavaller Ludovico Enio, o sia el mateix personatge anomenat Owein, de la narració de Huch de Saltrey (§ 5).
 Si respecte les fonts doctrinals aduides per l'autor se'ns fa difícil determinar quines foren les directament posades a contribució per al séu llibre, no'ns deixa lloc a dubte respecte les fonts literaries, les quals se redueixen a dues: el Polycronycon, de Mateu Paris, y el tractat de O'Sullivan. En realitat, un y altre devallen, com ja'ns consta, de Huch de Saltrey, autor de la llegenda d'Owein, passant, en quant se refereix a O'Sullivan, a travers de la narració catalana del Vescomte de Perellós. Emperò s'ha de reconèixer que, en les mans d'en Montalvàn, la historia adquireix les traces d'una creació nova, per quant les poques referencies que Saltrey dóna del cavaller Owein, abans del séu viatge al Purgatori, adquireixen un desenrotllament considerable, fins a constituir un llarg capítol (el sisè) del nou llibre.
 Ludovic Enio fou nat a Hibernia. La seva mare morí a causa del part,y un contratemps experimentat per son pare obligà aquest a emigrar, ab son fill, encara pàrvul, a Perpinyà. El minyó era posseïdor de grans qualitats en quant a llinatge, emperò mòlt mal criat. A quinze anys perdé el séu pare, quedant el jove en llibertat completa de donar curs als séus mals instints, malbaratant la seva hisenda en el jòc y en el desordre de son viure, y acabant per robar de nits en els camins, per a procurarse els diners que d'altra manera no podia obtenir. Un dia, en que cometé una tropelía semblant precisament contra un agutzil, fou perseguit per la justicia (la qual abans s'era mostrat ab ell prou considerada, per raó del séu estament social), vegent-se obligat a amagar-se, per a no caure en mans dels qui el cercaven. Anà a refugiar-se a un convent de dòones, situat a vuit milles de Perpinyà, ont tenía una seva cosina, monja, anomenada Teodosia, per la gran influencia de la qual fou rebut Enio, en el convent, ab