los altres de vert; los altres de porpra, de jacincti, de color pintade, de blanch. En qual forma dabit auian estat en lo serui de Deu, la forma emperestirs del abit demostraue al caualler *[f. 24 v] de queyn merit e de queyen orde en aquest segle caseu ere estat. Los vns, axi com a reys, ab corona al cap anauen; altres en lurs mans palmes daur portauen. Daytals coses donques e de tan grans en aquell repos folesguardament delitos al caualler, e no de menor alegria ere qui oye los lurs dolçs cans de tan gran suauea e de tan gran acordança. De tots cants hoye laors dels sants cantans labors e gracies a nostre Senyor Deus. Cascu de sa propia beneastruguea sa alegraue, e dels goyts de cascuns caseu sa alegraue e sa delitaue. Tan gran respirament e tan gran flayror de tan suau odor complida ere aquella terra, que parhie que daclo (?) viuissen aquels qui [ha] habitauen en aquela terra. Tots aquels qui lo caualler esgordauen, beneyen nostre senyor Deus de la sua venguda, e axi com de ffrare que ere escapat a mort salegrauen. Tots sa alegrauen e sadelitauen; e de totes parts dolçs cants de sants eren oyts. Ne calt, ne fret no sentien, ne neguna altra cosa que noure ne agreuyar pogues negu. Totes coses aqui eren paguades, totes coses plasents, totes coses agradables. Aquestes coses donchs axi complides, digueren los archabisbes al caualer: « Veus, frare, donat largueyant nostre Senyor, as vist aqueles coses que as desiyades de ueure; vinent aci as vist los turments e les penes dels peccadors, aci emperestis as vist lo repos dels justs. Beneyt sie lo creador e lo reemedor de totes coses, qui a tu ha *[f. 25] donat aytal proposit. Ara, frare molt car, volem que tu sapies quals sien aquells turments que as vists, e qual sie aquesta terra hon tanta beneuenturança ha.
