Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/46

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


nis lauian turmentat e trebaylat, veus los barons aquells qui hauien instruit de les coses esdeuenidores; de la sua victoria a nostre Senyor Deus feeren laors e gracies. E digueren li: « Ffrare, car baronilment tes menat entre tan grans turments, de tots tos peccats purgat e nedeyat es; mas com en la tua terra ja lalba del dia saclareis, puyarem tan tost, car si lo prior de la esglesia com la missa sera dita e a[b] la porta ab la *[f. 28] processio vinent not trobaue, tan tost del teu retornament se desfiare e la porta tanquarie. » E lo caualler, reebuda axi benediccio, tan tost sen puya. Aquela hora enperestirs en la qual lo prior la porta obri, de dins lo caualer, vinent aparech, lo qual lo prior ab gran goygs reebe, en la esglea lo mete, e estech aqui per .xv. dies en oracions, curos e ansios. Daqui a auant lo senyal de la creu de nostre Senyor en lo muscle se posa, e anassen visitar lo Sant Sepulcre de nostre Senyor; e com de qui tornat fos, santa he honesta vida en lo seruey de nostre Senyor feu.
 Totes aquestes coses, pare molt sant, comta a mi Guibert, qui primerament fo monge de Lucdu e puys fo habat de Basingia, ver es que per merit de sa honestat digne fo, los dits e les paraules del qual sens tota sospitat, fe no duptosa de veritat e deu hom hauer. Aquest, no daltra part, mas daquel caualler que aquelles coses que dites son corporalment vee, del qual companyo sens departiment per molt de temps fo, aquestes coses el uege; e nos, de la sua bocha oydes, hauem scrites e mes en aquest tractat. Acabat es, gracies a Deu.