comença a ffer son cami pel pont, e la vacha nol
volie seguir. E Tundal prenie la vacha; e la vacha
ere tan braua que quayx a luyta venien, si, que com
Tundal ere empeus la vacha cahie, e com la vacha
ere empeus Tundal cahie; e axi entrecambiadament,
ara caen ara leuen, ab aquell tan gran perill vingueren tro en mig del pont. E com aqui fossen venguts,
veeren .j. hom qui venie pel pont encontra els, qui
portaue guarbes de blat el coll, lo qual preguaue a
lanima de Tundal qui la vacha menaue que no li
empatxas lo pont; e Tundal en semblant manera
preguauell que li jaquis acabar son cami, del qual
ja nauia acabat la meytat. E nous dire que la .j. ne
laltre sen pogues tornar, que sol detras no gosauen *[f. 75] gordar, e axi estauen en aquell tan * forts peryll, e
plorauen e ensangotauen lo pont de la sanch quels
exie dels peus. E com exi longuament haguessen
estat, no saberen en qual manera, se troba cascu
que fo passat. E Tundal vee langel denant si, lo
qual auia jaquit detras. E dix li langell : « Be sies
vengut; de la vacha huymes not cal auer cura,
que no li deus, que paguat has ço que hi deuies. »
E com Tundal li mostras los seus peus e digues
que no porie mes auant anar, respos langell e dix
li : « Membrar te deurien com foren los teus peus
hiuarçoses e leuges a escampar sanch, e per ço
acridament e malestruguea son en les tues carreres. » E tocal e sana aquell; e axi pensaren de nar
e de tenir lur camii. E com digues Tundal: « Senyer ¿e hon anam are? » Respos langell e dix. » Vn
turmentador molt negre nos espere, e no podem
passar que no hayam a esser en son hostal; lo
qual hostal tots temps es ple dostes, mas loste
aquel encare desige de trobar altres hostes per
aturmentar. »
Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/60
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
