Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/60

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


comença a ffer son cami pel pont, e la vacha nol volie seguir. E Tundal prenie la vacha; e la vacha ere tan braua que quayx a luyta venien, si, que com Tundal ere empeus la vacha cahie, e com la vacha ere empeus Tundal cahie; e axi entrecambiadament, ara caen ara leuen, ab aquell tan gran perill vingueren tro en mig del pont. E com aqui fossen venguts, veeren .j. hom qui venie pel pont encontra els, qui portaue guarbes de blat el coll, lo qual preguaue a lanima de Tundal qui la vacha menaue que no li empatxas lo pont; e Tundal en semblant manera preguauell que li jaquis acabar son cami, del qual ja nauia acabat la meytat. E nous dire que la .j. ne laltre sen pogues tornar, que sol detras no gosauen *[f. 75] gordar, e axi estauen en aquell tan * forts peryll, e plorauen e ensangotauen lo pont de la sanch quels exie dels peus. E com exi longuament haguessen estat, no saberen en qual manera, se troba cascu que fo passat. E Tundal vee langel denant si, lo qual auia jaquit detras. E dix li langell : « Be sies vengut; de la vacha huymes not cal auer cura, que no li deus, que paguat has ço que hi deuies. » E com Tundal li mostras los seus peus e digues que no porie mes auant anar, respos langell e dix li : « Membrar te deurien com foren los teus peus hiuarçoses e leuges a escampar sanch, e per ço acridament e malestruguea son en les tues carreres. » E tocal e sana aquell; e axi pensaren de nar e de tenir lur camii. E com digues Tundal: « Senyer ¿e hon anam are? » Respos langell e dix. » Vn turmentador molt negre nos espere, e no podem passar que no hayam a esser en son hostal; lo qual hostal tots temps es ple dostes, mas loste aquel encare desige de trobar altres hostes per aturmentar. »