Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/62

cruell foch, gran fam de menyar que sodelar [sedolar] nos podie la lur mala gola. Los menbres vergoyoses molt eren turmentats per gran dolor, car los membres detras vergoyoses bulien de vermens, e an aqueles parts vergoyosses dels homens e de *[f. 76] fembres, * no solament seglars mas encara religioses, vnes cruels besties hi entrauen. E confessauen aquell Tundal que justament soferie aquest turment, mas com a Deu plague, nos sab en queyna manera, se troba fora los turments, e sehie en tenebres e en umbra de mort; e vee langell seu e dix li: « O, senyer meu! ¿e on es ço que hauem hoyt ques canta en santa esglesia, en ques diu: de la missericordia de Deu plene es la terra? » E respos langell e dixli: « Aquest ve[r]s ho sentencia molts neguauen, car ja sie que nostre Senyor sie misericordios, empero encara ha justicia ab si, e moltes coses venge, mas mes ne [per]done; e tu justament has soferts los turments que soferts as, mas ladonchs gracies feras com veuras de queyns turments seras escapat per la misericordia de Deu. E si Deus tots los peccats perdonaue e non donaue pena ne turment ¿perque lo hom just serie? Car si hom no hauia por dels turments ¿per que aurie hom temor de pec[ca]car, ne per ques penidrie lom de sos peccats, e que aurie obs aquell ques confessas ques penedis sino temie Deu? E aquels peccadors qui en lur cors no fan la penitencia, jassie que Deu misericordiosament les perdo, empero per lurs merits son punits em porguatori; e als justs, per lurs peccats, justament en aquest segle los es tolt profit temporal [en aquest segle] mas lo be los es estoyat en parahis ab los angels. Misericordiosament sens fi e moltes males obres [per]done ensemps Deus, empero negun be