fet testimony de tot so que auia sofert en aquel espay de .iij. dies: con el soffri en aquels .iij. dies moltes maneres de turmens que quayx no son dignes que sien creguts que neguna anima los poges sostenir. Nos empero uolem escriure lorde els noms dels turments damunt dits, a profit de molts, segons que auem *[c.] apres de la boca del matex quils auia soferts. Asi son coneguts los senyals de la mort: los cabeyls caen, el fornt sendureix, los uyls tornen sechs el nas agut, los labis tornen blaus, lalen fail, e tots los membres del cors senreegen. En aquests senyals uenc aquest home, e soptament, con los escuders criden e los hostes ploran, lo cors fo estes per la terra, els senys sonaren, los clerges uengen, lo poble se marauela, e tota la ciutat fo torbada per la mort daquest home. E uerament, de la hora .x.ª del dimecres entro aquela hora matexa del dissapte, jach mort que negun senyal de uyda no romas en el, sino .j. poch de calor que sentian en lo seu costat sinestre aquels qui diligentment lo palpauen; *[d.] e per amor dasso no uolien portar lo cors sebulir per aquela poca de calor que li sentien. En apres, denant la clerizia e denant lo poble qui era uengut per sebulir lo cors, el cobra esperit; ab fleble resperit, quaix espay duna hora, el comensa a respirar; e mareueylarense tots los sauis e dixeren: « Asso es esperit anan e no retornan. » E lauores els li demanaren si uolia comenegar, e el ab feble ueu atorga lurs ho, e con ac comenegat el comensa a fer gracies a Deu e lauors, e dix: « O Deus! maior es la tua misericordia quel meu peccat, iassiasso quel meu peccat sia gran; o! tantes tribulacions moltes e males mas mostrades, e as me conuertit e *[f. 103] fet tornar uiu, e as me retornat del abis de la terra. » E quant asso ac dit, el feu testament e
