Pàgina:Llei de creació del municipi de Medinyà.pdf/1

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

LLEI 8/2015, del 10 de juny, de creació del municipi de Medinyà.

El president de la Generalitat de Catalunya


Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 65 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent


LLEI


Preàmbul


I

El Ple del Parlament va aprovar, el 30 d'octubre de 2014, la Moció 153/X, sobre la creació de les comarques del Moianès i el Lluçanès i sobre els projectes de creació de la comarca de l'Alta Segarra i del municipi de Medinyà. En aquesta moció, el Parlament insta el Govern a «presentar-li el projecte de llei de creació del municipi de Medinyà, fins ara part del municipi de Sant Julià de Ramis, al Gironès, en el termini més breu possible i paral·lelament a la tramitació del Projecte de llei de governs locals de Catalunya». Transcorreguts més de dos mesos sense que el Govern de la Generalitat hagi presentat el projecte de llei corresponent i, atès que el Projecte de llei de governs locals s'està tramitant al Parlament i que la legislatura podria acabar més aviat del previst, es considera que cal impulsar la creació del municipi de Medinyà mitjançant la llei present.


II

Medinyà forma part del municipi de Sant Julià de Ramis (Gironès), però gaudeix d'unes característiques que en justifiquen la conversió en municipi.

En primer lloc, cal recordar que Medinyà fou municipi fins l'any 1972. El Decret 2049/1972, del 13 de juliol, pel qual s'aprova la incorporació del municipi de Medinyà al limítrof de Sant Julià de Ramis, de la província de Girona, va comportar la incorporació de Medinyà a Sant Julià de Ramis. Per un acord dels ajuntaments d'aquests dos municipis, aquell any es va integrar dins el municipi de Sant Julià de Ramis. Cal dir que no es tractava d'un consistori elegit democràticament, ja que el país patia la dictadura franquista, i que el decret esmentat està signat pel dictador Francisco Franco.

La població va mantenir, des d'un primer moment, la voluntat que Medinyà recuperés el seu caràcter de municipi, i l'any 1995 es va constituir el Col·lectiu pro Medinyà Independent. La reivindicació venia avalada, a més, per la dificultat que comporta l'accident geogràfic de la Costa Roja pel que fa al lligam físic amb Sant Julià.

En el ple extraordinari del 21 d'octubre de 2011, tots els grups municipals de l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis (PSC, CiU, ICV, SI i UDM) van proposar que s'adoptés l'acord de manifestar el suport unànime dels grups municipals que integraven l'Ajuntament, perquè la corporació municipal emprengués totes les accions legals i polítiques al seu abast, per a avançar cap a la restitució de la condició de municipi a Medinyà, i s'iniciessin gestions amb tots els grups parlamentaris del Parlament per a aconseguir llur recolzament en els tràmits per a aconseguir la independència de Medinyà.

En segon lloc, cal ressaltar que l'any 2001 l'Informe sobre l'organització territorial de Catalunya, encarregat pel Govern de la Generalitat, integrat per experts nomenats a proposta de tots els grups parlamentaris i presidit per Miquel Roca Junyent, va concloure que calia considerar el cas de Medinyà dins l'apartat de «Correcció de