L'estudi de la vida i l'obra de Bartomeu Simon ens ha permès d'assistir a l'evolució cultural d'un dels nobles algueresos més prestigiosos del seu temps, format sota la influència dels corrents culturals i literaris d'origen espanyol que els jesuïtes van voler perpetuar a Sardenya molt més enllà de la data en què l'illa va entrar sota l'àrea d'influència italiana. Alhora, la relació professional i ideològica de Bartomeu Simon amb els seus fills, l'activitat política i intel·lectual dels quals no sempre va compartir, ens ha demostrat la reticència amb què la vella generació va aproximar-se a les noves formes de pensament: si d'una banda les idees econòmiques i les reformes de caire institucional foren assimilades amb facilitat, la ideologia revolucionària d'origen francès a Sardenya només va penetrar en aquella jove generació de la noblesa i la burgesia que essencialment s'oposava als interessos de l'aristocràcia. Bartomeu Simon només s'aproximarà, i encara tangencialment, a aquesta ideologia a l'hora de lluitar per la carrera professional pròpia i familiar.
La defensa de les peculiars característiques culturals de l'illa és un factor fonamental dins d'aquesta lluita. Tot esforçant-se, alhora, per bandejar-ne el record de la dominació ibèrica que l'havia castellanitzada, els piemontesos van fomentar-hi tant la introducció de l'estètica neoclàssica de matriu italiana com la represa de la literatura local. Aquesta simbiosi a l'Alguer va permetre de manera simultània el conreu de la poesia arcàdica en italià i una episòdica renaixença de la literatura catalana, que tant reprenia l'antiga tradició popular com introduïa nous elements neoclàssics en una poesia d'aspiracions purament locals i fins i tot familiars.
Bartomeu Simon exemplifica no solament aquestes dues forces literàries -i encara la del conreu, paral·lelament a la catalana, de la poesia en sard-, sinó també l'antagònica: la pervivència de la llengua castellana i dels corrents literaris nascuts durant el Segle d'Or espanyol.
Factors d'abast local, familiar i personal van empènyer Bartomeu Simon a aprofundir la seva relació amb la llengua catalana. A més de la represa, a l'Alguer, de la poesia de caire popular, el dolorós enfrontament amb la trajectòria vital, durant la vellesa, i el matrimoni amb l'algueresa Maria Antíoca Màsala van indicar a Bartomeu Simon el camí de la recuperació de la "llengua materna". En aquest sentit, assoleixen un relleu cabdal les acadèmies literàries i, més encara, les festes familiars i les lectures privades que van permetre la saltuària presentació pública de poesies en català. Les abundants referències a les festes literàries de la família Simon constitueixen, precisament, l'única notícia que ens ha pervingut relativa a aquest costum a l'Alguer, que va permetre el conreu de la
