Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/174

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


VIIIMa és ver che ancara escrivissi
lu che pens y see al meu veura,
chi pudria mai preveura
che anés tott en desperdissi?56
Però al dia del giudissi
se sabrà la veritat.
O qu·és l'infern congiurat,
o qu·és volontat de Déu.
60

IXPodria dir-li (a, dolu meu!)
lu che me costa y me passa,
ma saria parlar massa
y tal volta no·l vol Déu. 64
Lu dia de Sant Bartumeu
già·l puch tendra segnalat.
O qu·és l'infern congiurat,
o qu·és volontat de Déu.
68

XGià me'n dech arrecordar
y già·l puch tendra present,
dia de pena y turment
che ha fet y fa suspirar; 72
dia en tott molt singular
che grans cosas ha causat.
O qu·és l'infern congiurat,
o qu·és volontat de Déu.
76

XISa mercè en aquest dia
los aygns sous sol cumplir.
Un tal dia deghé partir
per Càller am a agonia 80
e yo, sighi com se sia,
en tal dia he desposat.
O qu·és l'infern congiurat,
o qu·és volontat de Déu.
84

XIIMa dexiem per un instant
fer pronòstich de aygns y dia.

    61. dolu: 'dolor' (sard com. dolu).