Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/193

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


del mal que le han sugerit.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
414

XLIIEn segon lloch, de ordinari
se parla per inyorànzia
puis no se sab la sostància
de com va en casa·l diari.
Qui, però, sab lo divari419
del dir y ser en realtat
pot parlar molt més fondat
y de moltes llums fornit.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
424

XLIIISi, emperò, volghés parlar-sa
per anvègia o per mal fi,
y què me ne importa a mi
que de mi crèghian burlar-sa?
Lo que importa és de pruvar-sa429
la suposta reïtat
puis, dien-se la veritat,
só cert no y tròban delit.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
434

XLIVParli, sinó, tot Algher.
Díghian los hòmens de bé
ont Alexiu, com y en què
ha faltat al seu dever?
Sa mercet per lo primer439
see que en cada lloch me ha honrat
daprés que en tot me ha provat,
conegut y definit.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
444

XLVTant és ver quant yo le dich
que ningú no ne dudava

    430. reïtat: 'condició d'ésser reu', 'culpa' (it. reità).