Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/216

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


[1]
[Sense data. Quadern relligat de 4ff. Edició: MANUNTA 1988-1991, I, 159-177]

Per lu naximent del Se[nyor N]ostre, un pobra ciapadó a la sua pàtria quant deu alegrar-sa-na, en versus martel·lians


I Muda vistirs y déxia-te,
déxia-te anar de plor.
No és temps de fer més llàgrimas
ni penas tindre al cor. 4

IIPassats se'n són los fúnebres,
los dias oscurs y negres.
Ara convé entretendre-se
en cosas més alegres. 8

IIIVingut ya és, te vull diure,
pàtria estimada mia,
lo temps que ab impaciència
pregavas nit y dia.12

IVVingut és, si vols creure,
lo temps del Naximent,
en què lo çel y terra
gosa·l magior content.16

V Déxia, puis, tot silenci
y canta los barandons
si vols ab bella música
mengiar panza y torrons.20

VIQuè asperas, cara pàtria,
que ascunsulada y trista
am a suspirs y titius

  1. TEXT 8
    12. pregavas: 'desitjaves', 'esperaves' (veg. MANUNTA 1988-1991, I, 170, n. 14).
    18. barandons: 'cançons de Nadal'. El terme "barandó" designava, originalment, els sonalls dels cavalls.
    22. ascunsulada: 'desconsolada'.