Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/226

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


LXVII Mira·ls mulendus y aturdi-ta
com ara dascànzan més
per no tenir tant que moldra
finz que venghi·l Barcarés.268

LXVIIIMira las ebbas pels padrus
com ara àngian y angràxian
y no quant són a la triula,
que las consumin y asfàxian.272

LXIXMira murons i purcabrus,
lus cérvuls y cabirols,
com currin senza canssar-sa
per éssar llibras de dols.276

LXX Mira lu assili y·l macioni
com són també triunfadors,
que ancara las suas pells
són las de invern las millors.280

LXXIMira·ls cunills y las [...]
com s'assuliègian de gus[tu]
certs que no i a més pólvora
ni plom per a dar-lis disgustu.284

LXXII Mira unit lu cuchu y·l porc,
y mira també la gatta:
sabent que en lu món i a pau,
ha fet pau am a la ratta.288

    265. mulendus: 'ases' (camp. molentis); aturdi-ta: 'admira't' (a partir d'aturdir; cast. aturdir).
    269. ebbas: 'eugues' (log. ebbas); padrus: 'prats'.
    270. àngian: 'pareixen' (a partir d'anjar; log. anzare, camp. angiai, 'parir els animals').
    271. quant són a la triula: 'quan trillen' (a partir de triula, 'trill'; log. triuttu).
    273. murons: 'muflons' (log. murones); purcabrus: 'porcs senglars' (log. porcabrus).
    275. currin: 'corren'.
    277. assili: 'marta' (log. assile); macioni: 'guineu' (log. mazzone).
    187. Mira·ls cunills y las [...]: un forat al paper no permet de llegir completament aquest vers. MANUNTA 1988-1991, I, 169, proposa, de manera molt coherent, "Mira els conills i les llebres".
    282. s'assuliègian: 's'assolellen'.
    285. cuchu: 'gos' (veg. DCVB, III, 876) (it. cucciolo, 'cadell'; veg. MANUNTA 1988-1991, I, 177, n. 193).
    287. la gatta: 'el gat'.