[1]
[Sense data. Edicions: MANUNTA 1988-1991, II, 229-231; ARMANGUÉ 1990c, 131-132 (estrofes I-V). Els goigs que transcrivim a continuació ens han arribat copiats, fragmentàriament, en dos manuscrits. Al primer (A), evidentment incomplet, poden llegir-s'hi les cobles I-VI, després de les quals segueixen tres versos que s'interrompen bruscament; i les cobles VII-IX, també incompletes, escrites però a rengló seguit. El segon manuscrit (B) copia en canvi les tres primeres cobles d'A, sense cap correcció, i només se'n diferencia en dues lectures, que nosaltres també recollim]
[La] ciutat d'Algher implora de Jesús Sacramentat sa clemència en las presents necesitats, espessialment de la pluja
IOh, Jesús Sacramentat,
Déu y home verdader!
Mirau ab ulls de pietat
la pobre ciutat d'Algher.4
IISenyor, la vostra clemènçia
és la que totts implorem,
benquè no la merexiem
per la nostra maldicència, 8
pués la vostra omnipotència
supera·l nostre pecat.
Mirau ab ulls de pietat
la pobre ciutat d'Algher.12
III Sem, és ver, grans pecadors
y sempre més ostinats,
pués quant més de Vós amats
sem estats tant més traydors 16
y sol demanem favors
quand sem en necessitat.
Mirau ab ulls de pietat
la pobre ciutat d'Algher.20
IVConfessem lo nostre error
y proponem d'emendar-nos.
Toca a Vós lo perdonar-nos,
pués seu de infinito amor. 24
