part del treball. Confiem alhora que la nostra edició ajudi altres estudiosos a afrontar des d'un punt de vista estretament lingüístic el dialecte alguerès, que precisament durant aquest segle va viure un període de canvi en què nous fenòmens i influències havien de configurar la parla contemporània.
A més del fons bibliogràfic que descrivim a les darreres pàgines d'aquest estudi, per a la seva redacció hem tingut en compte dades d'arxiu procedents, principalment, de l'Archivio di Stato i de l'Archivio Comunale de Càller; de l'Archivio Comunale, de l'Archivio della Curia Vescovile i de l'Archivio Capitolare de l'Alguer; i de l'Archivio Guillot, també de l'Alguer.
Aquest darrer arxiu és el que ens ha estat més útil a l'hora d'estudiar els aspectes més personals de la vida i l'obra de Bartomeu Simon. Es tracta precisament del seu arxiu familiar que, juntament amb les restes de la biblioteca del seu fill Joan Baptista, actualment custodia el senyor Matteo Guillot, descendent del nostre autor.
Al contrari del que s'esdevingué amb la "Biblioteca Simoniana", l'Arxiu Guillot ha aconseguit de mantenir la seva integritat al llarg dels anys, tot i que una petita però important part del seu fons ha passat a pertànyer a la Biblioteca Universitaria de Càller i a la Biblioteca Comunale de l'Alguer. Els documents essencials per al nostre treball -l'epistolari i les poesies de Bartomeu Simon- són conservats en tot un seguit de capses que el senyor Matteo Guillot va posar a la nostra disposició amb una amabilitat absoluta; amabilitat que l'autor del present treball vol agrair en nom dels estudiosos que tindran així accés a una informació d'altra manera impossible d'aconseguir.
