Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/60

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


de l'Alguer. D'aquest període -o sigui, poc després que el pare aconseguís el títol de cavaller- només sabem que va estudiar filosofia, l'any 1749, sota la direcció del jesuïta Joan Pere Oppo, les "Logicae discertationes" del qual podem encara llegir gràcies precisament a un manuscrit de Bartomeu Simon que s'ha conservat íntegre a l'arxiu Guillot de l'Alguer.

 Després del 1750, any en què encara el trobem estudiant física a l'Alguer, Bartomeu Simon va traslladar-se al col·legi Canopolè de Sàsser[1].

 L'any 1612 l'arquebisbe d'Oristany, Antonio Canopolo, havia fundat aquest col·legi a Sàsser i no pas a la ciutat on residia no només per tal d'evitar els problemes que hauria comportat un clima tan nociu com l'oristanès, sinó també perquè els jesuïtes, a Sàsser,

"con lode e frutto tengono gli Studi Generali e Facoltà necessaria ad apprendersi delli destinati a simiglianti seminari, cioè Grammatica, Rettorica, Filosofia, Teologia, Casi de Conscienza e Sagra Scrittura".[2]

 Per voluntat expressa del fundador, per tant, els jesuïtes van dirigir, fins a la supressió de l'orde a Sardenya, l'any 1773, el col·legi Canopolè, alhora lligat estretament a la Universitat sasseresa.

 Com el seminari de Càller -el futur Col·legi de nobles-, el col·legi Canopolè era adreçat a un nombre molt reduït d'alumnes (MANNO 1825-1827, III, 95-96). Segons Gavino Cocco, regent de la Reial cancelleria

"los sugettos que en él se mantienen, a más del que se mantiene en Roma, son dies religiosos, dies seminaristas, siette mozos de labranza y algunos años ocho"[3].

  1. Es tracta del primer col·legi que havien fundat els jesuïtes a Sardenya, tal com ens recorda Gavino Cocco a la seva "Descrizione del Seminario Canopoleno", del 10 de maig de 1761 (ASC, Segreteria di Stato II, llig. 858, "Collegio Canopoleno in Sassari. 1763-1825", ff. 1r-2r). Gavino Cocco és l'autor de tot un seguit d'informes adreçats al ministre Bogino, entre els quals destaca l'"Informe sobre el establecimiento del Semi­nario Tridentino della città di Sassari", firmat el 30 de se­tembre de 1759 (ASC, Segreteria di Stato II, llig. 485, "Seminari tridentini. Di Sassari, 1759-1836"), molt útil a l'hora d'estudiar les reformes que l'any 1742 havia introduït al col·legi Canopolè l'arquebisbe de Sàsser M. Bertolini.
  2. ASC, Segreteria di Stato II, llig. 858, f. 6r, "Rimostranza di Monsignor Arcivescovo d'Oristano sulla fondazione del Seminario denomi­nato Canopoleno". Existeix una altra còpia d'aquest document a l'AComC, Libreria Ballero, llig. 28/10, "Relazione sulle condi­zioni del Seminario Canopoleno stabilito nella città di Sas­sari".
  3. ASC, Segreteria di Stato II, llig. 858, f. 8v, "Descrizione del Semina­rio Canopoleno". Segons un altre document de l'ASC, Segreteria di Stato II, llig. 858, f. 2r, firmat també per Gavino Cocco a Sàsser el 28 d'abril de 1763, Antonio Canopolo havia deixat renda suficient per a cobrir les despeses de vint alumnes, dotze dels quals ha­vien de procedir de la diòcesi d'Arborea. La resta de les pla­ces eren reservades a seminaristes procedents de Bitti (un), de Sàsser (cinc) i de Còrsega (dos).