Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/63

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Un manuscrit d'heràldica que havia pertangut a Bartomeu Simon dedica a la família Delitala les següents paraules:

"De esta familia hay algunos en Bosa, en Bolotana y en Nulvi, entre los quales están don Gerónimo y don Antonio, que biven ausentes del Reyno por estar sentenciados a muerte por trahidores al Rey y a la patria, siendo cabo de bandeados y ladrones del cabo de arriba"[1].

 En efecte Gerolamo Delitala, el sogre de Bartomeu Simon, havia hagut d'exiliar-se a Còrsega amb tota la seva família l'any 1749 quan, perseguit pel virrei Emanuele di Valguarnera, havia trobat impossible de continuar la lluita armada des de les muntanyes de Gal·lura. Ell mateix recordarà aquest episodi en una carta adreçada al virrei comte Ferrero della Marmora l'any 1773, encara des de l'exili, tot prometent-li fidelitat a canvi de clemència envers els seus dos fills, Francesco i Salvatore:

"Per non essersi potuto prontamente presentare [Gerolamo Delitala] in Cagliari, gl'esecutarono la pena di scuti due milla e poi, con dragoni e soldati, assaltarono la casa per far priggione l'esponente e tutta la sua famiglia. E per questo è stato obligato, assieme con la prefata sua famiglia, mettersi in salvo, avendo fatto sette mesi di campagna. Ed in tale staggione sopravenuto il Reale Congresso di Achisgrana, con la reale pace, si è veduto il presentante obligato sortire di Sardegna con tutta la di lui famiglia di uomini e donne"[2].

 La muller de Gerolamo Delitala i les seves quatre filles, així i tot, van beneficiar-se tot seguit d'un indult decretat pel rei Carles Manuel III. Pel que fa a Magdalena, tot i que abans de la desgràcia en què havia de caure la seva família l'havíem trobada domiciliada a l'Alguer, de retorn del seu exili va haver de residir a la capital del Regne, tal i com recordarà el seu pare en una carta de l'any 1758:

"Vuestra Excelencia, como príncipe y amante padre, puede francamente consolar mi parienta y a sus hijas, que las tiene en essa capital de Cáller, permitiéndolas puedan escrivir por cosas de sus interesses de hasienda, pues se van perdiendo ricas herencias por falta de no poder escrivir"[3].

  1. AG, llig. 3, doc. 1, f. 8v.
  2. AG, doc. 726, ff. 1v-2r, carta firmada a Còrsega el 30 de juliol de 1773.
  3. ASC, Segreteria di Stato II, 710, "Affari criminali", f. 469, carta datada el 4 d'agost de 1758.