Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/114

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Marsella, e de Sant Antoni de Padua, qui foren framenors, jamés no s'es trobat en l'ordre un frare qui haja estat sant: aixi meteix aprés la mort de Sant Diumenge, de Sant Thomas d'Aquino e de Sant Pere Martre, qui foren frares prehicadors, no s'es jamés trobat al dit ordre un frare qui haja estat sant; e, per no perllongar mon sermó e discurs, no'm cal pus parlar de tots los altres ordres, ne dels preveres e seglars, ni de llurs obres poch justes e encara menys bones. E no trob al món neguna diferencia d'aquells als homens mundanals, sinó que'ls homens mundanals no prenen mas sola una fembra per muller, fermant-li capitols de matrimoni, e donant-li l'anell, e los frares en prenen tantes com en volen, sens metre per escrit negun tracte, ne donar anells. E tals són los frares especialment, e la més part de les monges e dones de relligió. E l'altra part són fembres maridades, vidues e poncelles, les quals, moltes e espesses vegades, sots capa de devoció, donen scach per lo roch a aquells qui han lo bech groch. En aquesta manera fan sovint bona bugada sens lleixiu, així com féu un frare prehicador ab una bona dona confessant-se a ell, mas, per a fer curt, jo'm callaré del llur fet com fonch ne com no fonch.»
 Ara donchs que l'ase volia prosseguir en son discurs o resposta, lo rey dels animals li dix: