Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/128

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tura, qui era eixida de son ventre, morta, anaren encontinent al temple anunciar les novelles a son marit lo qual sobtanament sortí de l' esglesia, e'l seguiren molts ciutadans de la dita ciutat, e trobà sa muller mig morta e la criatura avortada; ells la pujaren a braços dalt a la cambra d'on ella era cayguda e, aprés que ella fonch colgada en son llit, son marit demanà-li com era aixi cahuda, e ella contà-li tot lo fet dès lo començament tro a la fi, e son marit li dix:— Dona, e per què no m'ho havets fet assaber per abans? — E la dona respos-li: — Senyer, per temença que no fahessets qualque ultratge al prebere, per lo qual lo gran Abat hagués pres odi sobre vós e us hagués fet perdre e destrohir.»


Com lo marit anà-se n planyer al gran Abat, e de la malvada e superba resposta que ell rehebé

«De lla, anà-se'n lo dit ciutadà planyer al gran Abat, lo qual, en lloch defer-li justicia, dix-li: — Vilà, sutze e mesquí, ha-hi en tu tant d' audacia que tu carregues mon prebere de tal renom e li mets dessus un aixi gran blasme? Per lo sant cors de Jesus Christ, si jo oig d'aci avant que tu dies aytals paraules, jo't faré tallar en peces. — Coneixent lo bon hom la crudel resposta del gran Abat, retornà-se'n en casa e trobà sa muller morta, e secretament la féu soterrar a l'entrada de sa casa, e prench la criatura morta, e, llevant-li les entramenes, la salà ab sal e mès-la en un petit