Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/130

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




Com la clerecia perdé la Senyoria per l'industria del dit ciutadà, ab l'ajuda d'aquells de Florença

«Encontinent que lo dit ciutadà hach lo poder dessusdit, cavalcà tant que ell fonch per totes les terres de l' Esglesia, mostrant-los la criatura morta e salada e dihent-los tot ço que li havia stat fet. Ell tramès secretament espions en la ciutat de Perusa a sos parents e ben amats, en tal sort que ell féu rebetllar en un jorn pus de dues centes terres de l'Esglesia e la ciutat de Perusa. Sobtosament, fra Encelm, que lo gran Abat vehé la rebellió de la terra de Perusa, se féu fort dedins lo castell, mas poch li profità, car los florentins trameteren tant de gents d'armes en adjutori als perusins que, metent-los dedins la ciutat, tengren aixi bellament e bé assetjat lo dit gran Abat que fon constret de retre's ab certs pactes e retornà-se'n a Roma on estava lo Papa. E foren rehemudes les dites terres en comunitat, governant-se ells meteixos. Lo dit ciutadà retornà ab gran honor en sa ciutat de Perusa. Aixi vehets, fra Encelm, com la clerecia perdé sa senyoria per llur gran orgull e malvestat, volent tenir los christians pus sotsmesos que si eren juheus. E sapiats que aprés que la clerecia hach perdut la senyoria en Italia, los habitadors se venjaren bé dels ultratges que hom los havia fet e donaren-los escach per lo roch, aixi com ells feren aun prebere dedins Perusa.»